Virginia Bolten, ca. 1902 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | desembre 1876 San Luis (Argentina) |
Mort | 1960 (83/84 anys) Montevideo (Uruguai) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Argentina |
Activitat | |
Ocupació | Periodista, sindicalista i feminista |
Moviment | Anarcofeminisme i anarcocomunisme |
Família | |
Cònjuge | Manuel Manrique[1] |
Fills | 2 o més |
Pares | Bolten i Dominga Sánchez |
Virginia Bolten (San Luis, desembre 1876 - Montevideo, 1960) va ser una militant anarquista, sindicalista i periodista feminista, amb actuació a les ciutats de Buenos Aires, Rosario i Montevideo.[1][2] Va dirigir el periòdic anarcofeminista argentí La Voz de la Mujer, en la seva versió de Rosario el 1899 i La Nueva Senda de Montevideo, quan Juana Rouco Buela va haver d'amagar-se a causa de la persecució policial.[3] Va ser activa redactora i corresponsal del diari anarquista La Protesta Humana.[3][4] Va ser representant i promotora de la Federació Obrera Argentina (després FORA).[3] En la dècada de 1910, Virginia Bolten s'apropa a la tendència anarcobatllista, que recolzava les lleis laborals del president uruguaià José Batlle y Ordóñez (1903-1907 i 1911-1915).[5]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search